Aquest assaig de Tim Adler, publicat el 2007 com a Hollywood and the Mob, és una aproximació força informativa sobre les línies de connexió entre la indústria del cinema de Hollywood i el món del crim organitzat, en especial italo-americà, a través del segle vint. Tot i que aquestes connexions són ben conegudes, fins al punt que les seves llegendes i episodis principals formen part de la cultura popular, tendim a veure-les com a fets puntuals, o com a simples coincidències entre dos conjunts aparentment estancs. El que Tim Adler acaba deixant ben clar al llarg del seu estudi, tanmateix, és que els dos sistemes s'han associat de forma simbiòtica des del primer moment, que els compartiments no són estancs en absolut i que, en determinats moments, la línia entre els dos móns és molt més indefinida del que a tothom li agradaria pensar.
La connexió es fa present des del primer moment que Hollywood es revela com a màquina de fer diners infal·lible, com a canal per a inversions ràpides i més o menys segures que retornen el capital inicial amb uns beneficis més que considerables. Així doncs, el món de les pel·lícules acaba essent un vehicle fàcil i ràpid per al blanqueig de capital de les bandes criminals de tots els Estats Units, fins al punt que el control de les productores i dels sindicats associats a aquestes dependrà més d'aquestes bandes que no pas dels propietaris dels estudis.
En realitat, el que el llibre revela a mesura que avança, és com el món de la màfia encaixa en l'imaginari col·lectiu dels Estats Units, en part per una mentalitat corporativa, orientada als negocis i a l'especulació financera i, també, com a nivell ideològic aquestes influències acaben viatjant en les dues direccions: els productors acaben adoptant una metodologia dels negocis basada en l'oferta més alta, en l'extorsió i el retorn de favors, així com en l'explotació del talent dels seus artistes com si es tractés de mercenaris a sou, mentre que el món el crim organitzat adquireix una estètica pròpia, passada pel filtre del glamour i la idealització, a partir de la representació de si mateixa que en veu a les pel·lícules, com en un mirall deformador.
Tot i que aquestes ramificacions de la màfia van començar a anar de baixada a partir dels anys 90, i avui dia aquesta cultura acaba essent residual, el que en queda és un pòsit en l'imaginari col·lectiu que resisteix constantment els intents de sàtira o deconstrucció. Un esment especial mereix el capítol dedicat a l'anàlisi de la pel·lícula El Padrí, que relaciona el seu èxit amb les connexions que la pel·lícula crea amb l'imaginari col·lectiu americà. Segons Adler, la pel·lícula es basa en el mite de la reconnexió amb el pare després del conflicte generacional generat per la guerra de Vietnam. Aquesta interpretació a mi em va semblar particularment encertada, tenint en compte que un dels episodis principals de la pel·lícula, pel que fa al seu argument, és Michael salvant el seu pare: un mite molt poderós en l'imaginari dels contes de fades occidentals, com exposa Paul Auster a La invenció de la solitud.
Continguts: El primer capítol repassa la trajectòria d'Al Capone, així com les primeres connexions entre el crim organitzat, l'especulació financera i la creixent indústria del cinema de Hollywood durant els anys 20. El segon capítol analitza la incursió d'alguns dirigents de les principals famílies mafioses en els nivells més alts de les productores de Hollywood, així com les ramificacions de les inversions en altres tipus de negocis il·legals. El capítol tercer exposa les incipients implicacions d'estrelles de la gran pantalla, com Jean Harlow o Thelma Todd, en el món del crim organitzat durant els anys 30. El quart capítol entra als anys 40, en la línia d'aquest ascens de les famílies dins la indústria, però també de l'enduriment de la persecució judicial, les lluites de poder dins del negoci i les primeres caigudes, com la de Bugsy Siegel. El capítol cinquè descriu el principi dels 50, amb la continuació de la lluita als tribunals contra el crim organitzat, i analitza el famós episodi de com Frank Sinatra va aconseguir el seu paper a D'aquí a l'eternitat, més conegut potser per la seva recreació fictícia a la pel·lícula El Padrí que no pas pels fets reals. El capítol sisè analitza els casos de Kim Novak i Lana Turner, estrelles que van ascendir dins el món de l'espectacle a través de la moda de les rosses platí, i que van tenir els seus encontres amb el món del crim organitzat. El capítol setè entra als anys 60, analitzant les connexions entre el món de la màfia i la carrera política de John F. Kennedy. El capítol vuitè se centra principalment en l'escàndol del teatre Westchester, una estafa en què la família Gambino va guanyar milions a costa de la productora Warner. El capítol novè descriu l'entrada de la màfia, als anys 70, a la indústria del cinema pornogràfic i de sèrie B, amb èxits sonats i inesperats en la seva popularitat. El capítol deu analitza la primera pel·lícula de la saga El Padrí, especialment pel que fa a la seva producció, però també en el seu impacte ideològic en l'imaginari popular. El capítol onze descriu la connexió, durant els anys 80, entre la indústria del cinema i la del tràfic de cocaïna. El capítol dotze explica l'estafa de Giancarlo Parretti al Crédit Lyonnais a través de la compra de la productora francesa Pathé. El darrer capítol analitza l'èxit de la sèrie televisiva Els Soprano com a representació de la decadència de la màfia italo-americana avui dia, associant també el moment en què se situa el protagonista en la sèrie amb el de l'inconscient col·lectiu americà.
M'agrada: És un estudi força exhaustiu sobre el seu tema, que esdevé molt il·lustrador de com els fets històrics informen la cultura i l'imaginari col·lectiu, i que analitza les connexions entre el món del cinema i el món de la màfia en totes dues direccions. Agradarà tots aquells lectors que estiguin interessats en la història de Hollywood.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada